¿Te gusta mojar pan en el caldo de la ensalada? Si eres de los que te deleitas en el liquidillo compuesto por el tomate con el aceite, ésta es tu receta. La ensalada de pan y tomate es un plato de verano ideal para cenar ligero con aromas y sabores muy mediterráneos. La versión de Mikel Iturriaga se inspira en las sopes bòfeges de les Illes Balears, aunque más tarde he descubierto un parecido más que razonable de este plato con una humilde ensalada de pan toscana que llaman panzanella.
A estas alturas supondréis que hablamos de un receta que admite múltiples variables en cuanto a ingredientes. Para la versión básica necesitamos:
- De 2 a 4 tomates maduros pelados (biológicos, por ejemplo)
La preparación no puede ser más sencilla, en tres pasos;
a) Media hora antes cortamos la cebolla en juliana y la ponemos a macerar con agua, vinagre y sal. Tostamos el pan y lo troceamos en dados. Reservamos.
b) Troceamos el pimiento en juliana y el tomate en dados grandes. Escurrimos la cebolla.
c) Mezclamos todos los ingredientes en un bol o plato previamente frotado con el ajo (idea de Iturriaga: da sabor sin que nos repita después) y aliñamos con sal, aceite y la pimienta.
Qué bonito disfrutar de este plato sencillo y delicioso como colofón del verano, ¡deprisa, que se acaba!
Benvolgut lector; després d'alguns mesos, una abdicació i una
paternitat tot just estrenada torno a atabalar-vos amb les meves dèries
de fogons. Si us va passar pel cap donar per mort aquest lloc web,
sigueu benvinguts a la seva resurrecció...
Sovint sentim parlar de cuina d'arròs; des de paella valenciana fins a risotto piamontès sense oblidar les notes aromàtiques del basmati o la seva versió salvatge, l'arròs és un condiment culinari saboròs i versàtil que personalment trobo boníssim, una delícia quasi addictiva.
Aprofitant que últimament he pogut cuinar un arròs mariner o amb marisc a la llenya no vull deixar passar l'oportunitat de compartir amb vosaltres alguns trucs per aconseguir un plat realment impregnat d'aroma i sabors marins. L' objectiu, un xic subtil si voleu, consisteix en que arròs i marisc no vagin cadascú a la seva, sinó que formin una simfonia de sabor unificada.
En primer lloc com ja us he apuntat a dalt, on hi hagi llenya, o més ben dit les brases que deixa la llenya, no hi ha vitroceràmica que valgui... Entenc que no sempre tenim disponible un lloc exterior amb barbacoa per cuinar i tampoc es tracta de fer un foc a la vostra cuina, però si alguna vegada teniu l'oportunitat de cuinar l'arròs amb llenya en sortireu molt satisfets. Llenya: aconsellable però no imprescindible.
Segon, el recipient si importa. En el meu cas faig servir la paella o mal dita "paellera" tot i que trobo que una cassola de fang tampoc donaria mal resultat... Amb la paella i una mica de gust pel risc amb el foc aconseguim que l'arròs es quedi lleument enganxat i torrat per sota, el que s'anomena "socarrat" o "socarrimat" i que és una delícia.
En tercer lloc es troba el sofregit pacient. Aquest sofregit serà la base, l'ànima del nostre arròs, per tant el farem amb temps sense deixar que es ressequi. Primer la ceba i el pebrot finament picats i després afegim el tomàquet triturat. Tot molt cuit fins que quedi d'un color vermell enfosquit i algú entri a la cuina dient "quina bona olor!"
En quart lloc; els sucs són importants; aprofiteu-los. El caldo ben colat d'obrir les cloïsses i els musclos, l'oli de saltejar els xipirons o el liquid resultant d'escalfar les closques i caps dels llagostins amb vi i aigua. Aquests sucs ens serviran tant per regar el sofregit com per afegir al fumet.
En darrer lloc us diria que si l'ànima de l'arròs és el sofregit, el fumet és el seu cos. Farem servirpeix de roca que se sol vendre en bossetes a preu assequible fent un sofregit previ. Farem xup-xup 1 hora i passarem pel passapuré. Si feu servir arròs bomba hi afegirem 2/3parts de fumet per 1 d'arròs. Si posem safrà torrat li donarà un toc genial.
Bé, aquest arròs mariner quedaria coix si no el reguem amb un cava de veritat, per exemple un brut reserva.